| Français | Occitan | Escrivètz-nos

Rousset, Robert (1927-2020)

Somari

Identitat 

Formas referencialas

Forma occitanizada

Elements biografics

Engatjament dins la renaissença d’oc

Bibliografia

Ressorças

vignette.JPG

Robèrt Rousset, originari de Losera, majoral del Felibritge en 1994 a obrat tota sa vida per la subrevida et la qualitat de sa lenga mairala e d’un biais general per la defensa del patrimòni del Gavaudan.

Identitat 


Formas referencialas

Rousset, Robert

Forma occitanizada

Rousset, Robèrt

Elements biografics

Ainat de dètz enfants, Robèrt Rousset es nascut en Losera, lo 11 d’octobre 1927 al Vilaret de Gabrias (Losera) entre Òlt e Colanha. D’una familha de païsans, sa lenga mairala foguèt, aquò va sens dire, lo « patés » e la faguèt sieuna sa vida tota. Disiá sovent : « lo primièr biais d’èstre es de far viure sa lenga mairala ». Entamenèt sos estudis a l’escòla de La Lichièira, puèi al pichòt seminari de Maruèjols, ont faguèt d’estudis de letras classicas e a Lengònha ambe l’abat Vialet.
Après una licéncia de drech a Montpelhièr montèt a París e capitèt lo concors d’inspector de las talhas. En 1972, daissèt l’Administracion per prene lo pòste de cap-redactor d’una revista nacionala d’actualitats fiscalas e venguèt avocat fiscalista. Maridat en 1956 ambe Loïseta Meissonièr, aguèron tres enfants, Sylvie, Christine e Arthur. Estacat al país, s’entornava tre que podiá en Losera e despuèi 1956 mai que mai a Riutòrt de Randon ont aviá aquesit un ostal.
Òme rigorós, afortissiá sos vejaires ambe determinacion e aviá orror de « l’aquicòm prèp ». Aimava tanben caçar dins los bòsques e parlar occitan ambe sos amics loserians. Èra encara bon fotograf (Veire la fòto de la pèira misteriosa qu’illustra la tampa del Dictionnaire occitan-français Dialecte Gevaudanais).

Engatjament dins la renaissença d’oc

La lenga nòstra èra per el una vertadièra passion. Estudièt sol sa gramatica, los dialèctes e mai que mai lo dialècte gavaudanés. Dins sa letra de condolenças, Alan Pantel, un amic occitanista de Losera, escriguèt : « E de s’investir, de far de recercas, de chapusar los mots, de los passar al crivèl. »
Èra sòci d’associacions nombrosas : Les amis de la langue d’oc - L’association des félibres de Paris, La velhada d’Auvernha, L’Association des lozèriens de Paris, l’association des amicales lozériennes de France. Foguèt en 1989, dels fondators de l’Escolo gabalo. Portava dinsa quelas associacions sa granda cultura, son saber e sa rigor. Obrèt tanben dins l’Associacion internacionala d’estudis occitans (AIEO - http://www.aieo.org/) que recampa de cercaires de mantuna disciplina concernissent la matèria d’òc, amb de publicacions nombrosas e un grand congrès cada tres ans. Aviá tanben participat, en 2009, al 2nd collòqui de la Sorbona « Langues et cultures régionales de France, 10 ans après », coma lo nòta Fanch Broudic, al moment de la taula redonde « Le rôle des associations dans les politiques en faveur des langues régionales. » I sotlinhava, segon Broudic, que « La force et la faiblesse de la langue d'oc, c'est qu'elle concerne 30 départements et six régions. Ce qui génère des problèmes insolubles pour les associations : elles sont confrontées à une multitude d'interlocuteurs. »
Felibre tre 1984 aprèp la Santa Estèla de Scèus, participèt a l’organizacion d’aquela de Mende en 1992 que foguèt plan capitada. Elegit majoral en 1994 (cigalo de la Jano o de Mussidan) en remplaçament de Sylvan Toulze, participava activament a totas las acampadas.
Una de sas òbras, ont meteguèt tot son saber, tota sa rigor e sa determinacion es la redaccion del Dictionnaire occitan-français dialecte gévaudanais ambe Emilo Tichet (Milomilou), Aimat Molinier, Aimat Ramadier e Prosper Rambier. Lo dialècte gevaudanés segon Pèire Bec : « apartient au languedocien septentrional tout comme le rouergat et l’aurillacois mais il est en même temps proche du languedocien oriental et aussi provençal. » Cal apondre pr’aquò que tota una partida de la nauta Losera parla auvernhat. De segur aquel dialècte aviá una gramatica, per ne ‘n citar qu’una, la Grammaire Lozérienne de Léon Teissier1, mas pas cap de diccionari. Se pòt dire tanben que, de totjorn, los autors gevaudaneses an transpausat, dins lor biais d’escriure, çò que lors aurelhas ausissián, es a dire una escritura sens vertadièras règlas ortograficas.
L’escomesa d’aquel diccionari es estat de conciliar de concepcions graficas diferentas : faire figurar los mots escriches dins una ortografia la mai prèp d’aquela d’Alibert. Una autra particularitat, un tresòr per mai d’un, cada mot d’apèl es seguit de son equivalent en grafia classica que los escolièrs aprenon la lenga aital dins las calandretas e las classas bilingüas de l’ensenhament public. Per menar a bon pro aquel trabalh de benedictin partiguèron de fichas establidas aperabans per Felix Remize, escaisnommat lo Grelhet (1865-1941) grand defensor e escrivan de nòstra lenga, e d’un lexic de Jean David depausat als archius departamentals de Losera. A prepaus del Grelhet, se pòt dire qu’es a l’estigança de Robèrt Rousset qu’una estèla foguèt edificada a son onor a Mende. Robèrt Rousset s’inpirèt tanben dels estudis sabents de Carles Camprós (1908-1994), originari de Marselha mas que comencèt sa carrièra de professor de letras en Losera2.
Robèrt Rousset escriviá tanben dins lo jornal La Lozère Nouvelle, la revista Le Félibrige, e Lou Païs Revue Régionale du Gévaudan et des Cévennes. S’interessava pas solament a la lenga mas a tot lo patrimòni del Gavaudan. A l’origina de l’associacion Promotion du patrimoine lozérien, capdelada per Jean-Paul Mazot redactor de la revista Société des lettres Sciences et Arts de la Lozère, sostenguèt, ambe Loïseta, son esposa, la causa de las dansas folcloricas e los cantaires occitans. Prefacèt remirablament lo CD Sanflorada per deman 3. I saludava « la noble langue d’oc, celle-là même qu’illustrèrent nos troubadours (trobadors), eux dont la lyrique inspira toute la littérature européenne naissante à l’apogée du Moyen Âge. Certains de ces chants portent la marque de cette influence, tel le Se canta (attribué à Gaston de Foix et devenu l’hymne occitan par excellence) modestement calqué sur le thème de l’Amor de lònh ». L’èr darrièr, « Tèrra d’Aubrac », cantat per Philippe Vialard nos parla d’una 

Tèrra d’Aubrac, tèrra mejana,
Entre Roergue e Gavaudan
País de fònts, de blanca lana
Qu’estend l’ivèrn après Totsants,
Siás benlèu frèg, mas la marrana
Grepesís pas tos fièrs enfants… 4

S’agís aquí d’un tèxt de Zefir Bòsc, lo felibre roergat, que moriguèt 2 jorns abans Robèrt Rousset. Totes dos se retrovavan cada annada a Rodés, per las Estivadas, a téner amb d’autres l’estand del Felibritge
Robèrt Rousset èra efèctivament d’aqueles felibres estacats al trabalh unitari per la lenga e la cultura a costat dels occitanistas. Participèt tanben a mantuna manifestacion « Anem òc per la lenga occitana. »5 (Carcassona 2005 e 2009, Besièrs 2007) e mai als acamps d’organizacion.
Robèrt Rousset a pas escrich de libre en occitan mas a fòrça escrich en occitan dins las revistas nombrosas que i collaborava. Li devèm entre-autres un texte « Lo laus de la durmida », omenatge al prangeiron presentat a la Santa Estela del Lavandou. Ne vaquí un cort extrach :
…E aquí, de se laissar anar, vos dise pas lo benaise… A chap pauc, en parpalejant, puèi en clucant los uèlhs, lo sòm ven plan-planet, un sòm leugièr ambe de somis agradius que vos fan landrinejar l’imaginari tras los níbols del cèl, mentre que lo cervèl pren la velha. D’unes pr’aquò, plantan bana per de bon e se botan a roncar coma una orguena…
Robèrt Rousset a publicat recentament Les noms de famille en Gévaudan (Société des Lettres, sciences et arts de la Lozère.) 6

1- Teissier Léon, Grammaire Lozérienne, Lou País, 1964. Plaquette de 48 pages illustrée de nombreux dessins en noir et blanc dans le texte. Cahiers du Gévaudan, n°6. Couverture de S. Tichet.

2-
Que i consacrèt bona part de son trabalh de linguista

3- Disque enregistré au studio de La Nauze par Fabien Salabert en août 2001.

4- Terre d’Aubrac, terre mitoyenne / entre Rouergue et Gévaudan / pays de sources, de blanche laine / que l’hiver répand après la Toussaint / tu es peut-être froid, mais l’accablement / n’engourdit pas tes fiers enfants.

5- https://fresques.ina.fr/borbolh-occitan-fr/videos/liste?theme=80---Politique%20et%20soci%C3%A9t%C3%A9&fiche-media=Occita00056

6-Robert Rousset : Les noms de famille/los noms d’ostals en Gevaudan, Société des Lettres, sciences et arts de la Lozère, 2019

Bibliografia

1992, (Aimé Molinier, Prosper Rambier, Robert Rousset, Emile Tichet) Dictionnaire occitan-français : dialecte gévaudanais ; Saint Sauveur de Ayre, l’Escòla gabalo-1992.

2019, Robert Rousset, Les noms de famille, los noms d’ostals en Gévaudan. Société des Lettres, sciences et arts de la Lozère. http://www.societedeslettres48.fr/derniere-parution-les-noms-de- famille-en-gevaudan/

Ressorças

Entretiens oraux avec Mesdames Louisette Rousset et Pierrette Berengier, majorale du Félibrige.

Revue du Gévaudan, des Causses & Cévennes.

Liste des majoraux du Félibrige, classés par cigale : https://fr.wikipedia.org/wiki/Liste_des_majoraux_du_F%C3%A9librige

Félix Buffière Doyen honoraire de la Faculté libre des lettres à l’institut Catholique de Toulouse, préface du Dictionnaire Occitan Français Dialecte Gévaudanais, 1992.

Fanch Broudic, blog « la langue bretonne » : http://www.langue-bretonne.org/archives/2011/07/22/21658926.html et http://www.langue-bretonne.org/albums/t_le_2e_colloque__langues_regionales__de_la_sorbonne/index.html#lg=1&slide=12.

Joan François Costes : « Despartidas », Lo Vira-Solelh, Bulletin électronique de la Société des félibres de Paris. Les amis de la langue d’oc, http://amilengoc.free.fr/, 63, ivèrn de 2021, p. 4-5

Patrick Delmas, majoral du Félibrige : Lettre de condoléances à Madame Rousset.

Pierre Fabre, ancien Capoulié du Felibrige. Lettre de condoléances à Madame Rousset.

Jan Fourié : « Adieu al majoral Robèrt Rousset » : Lou Felibrige, 322, p. 33-31.

Bernard Giely : « Lou majourau Robèrt Rousset », Provenço d’aro, 372, janvié de 2021, p. 8.

Alain et Jeanne Pantel : lettre à Louisette Rousset

Collection

Commentaires

Pour pouvoir commenter ou poser une question, utilisez le formulaire ici

Ajoutez un lien vers cette biographie à vote site

Copiez le code ci-dessous pour l'intégrer à votre page web