Emplegat de comuna, Laurent Hot apareis coma un personatge original, e mai siá periferic, demest lo felibritge besieirenc del començament del sègle XX. Es mai estacat a l'us oral popular de la lenga qu'a la cultura literària promoguda pel felibritge. Mai que res pus es un poèta comic e Fourié lo ten per un alerte chansonnier de circonstance1. Es tanben actor de teatre. Refusa las proposicions graficas dels felibres. Aficha d'idèas puslèu progressistas, que son tèxt contra la mistificacion de la tauromaquia a Besièrs demòra d'actualitat en 2018.

Identitat

Formas referencialas

Hot, Laurent (1863-1928)

Autras formas conegudas

- Bèco figuos (pseudonim)

- Hobt, Laurent (forma erronada del nom de familha)

Elements biografics

Laurent Hot es nascut a Florensac en 1863 e mòrt a Autinhac en 1928. Sus sa vida professionala sabèm solament que fasiá lo secretari de comuna a Autinhac.
En 1903 a mai d'un enfant dont una filha nommada Mireille.
Avèm pas d'informacion sus d'engatjaments politics eventuals. Sembla qu'agèt de relacions amb lo president de l'union republicana d'Erau, J.-B. Perdraut, qu'es tanben imprimeire de sos dos libres. Prenguèt vagament la defensa del president Loubet dins son poèma L'Esprit del recuèlh Esprit Pouncheut, Coumo mé plaï. Amb aquò apelèt dins un autre poèma, d'un biais que demòra allegoric e poetic, a una revolucion sociala.

Engatjament dins la renaissança d'òc

Avèm pas d'informacion per explicar cossí Laurent Hot venguèt a escriure e a jogar en occitan. Aviá agut escrich de vèrses en francés, que lo jornal l'Éclair2 ne fa mencion dins lo comte rendut d'una velhada a Florensac en 1895. Se sarrèt del felibritge besieirenc en 1901. A aquel moment lo Felibritge a Besièrs es l'Escolo del Titan, fondada en 1897. Los felibres s'acampan al Café de la Comédie. Aquí i trapam, entre mai, Emile Barthe (1874-1939), Fernand Pigot (1867-1928), Junior Sans (1820-1905), Jean Laurès (1822-1902), Achille Maffre de Baugé (?-1928), Albert Arnaud (1863-1937), Clovis Roques (1876-1958), Pierre Jean Bédard (1859-1938), René Fournier (1871-1940), Antonin Maffre (1852-1924), Louis Rouquier (1863-1939), Auguste Advenier (?-?) e Marius Labarre (?-?). 
Publiquèt aquel meteis an 1901 Rirés et Plours, son primièr recuèlh de poesia. A partir de 1902 foguèt un dels actors de la tropa Lou brès menada per Emile Barthe. En setembre de 1902 foguèt nommat soscabiscòl de l'Escolo del Titan. En octòbre de 1903 publiquèt son segond e darrièr recuèlh de pèças en vèrs, farcejadas e poesias, Esprit Pouncheut, Coumo me plaï, prefaciat per Marius Labarre. En junh de 1904 comencèt de paréisser lo jornal bimensual Lou Camel e Laurent Hot ne foguèt director pendent quatre meses, abans qu'i lo remplacèsse Fernand Pigot. Puèi après un arrèst de quinze ans lo jornal se torna publicar en 1922 e Laurent Hot n'es lo director de 17 numèros abans qu'Emile Barthe ne prenguèsse la direccion d'aquí a 1925.

1. L'actor

Lo mes de Genièr de 1895 lo jornal L'Éclair3 menciona una pèça de teatre en francés a Florensac, que Laurent Hot i ten lo primièr ròtle, Le Voyage de M. Perrichon, de Labiche.
Lo 6 d'abril de 1902 l'escòla del Titan organiza una fèsta felibrenca. Se representa Lous Abinatach, d'Emile Barthe, pèça en forma de jutjament ja populara a l'entorn de Besièrs. La Campana de Magalouna ne dona un comte rendut de René Fournier4

[...] la comedio, debanado coumo se dèu per una colo d'amatous bezieirencs, acabèt d'enfiouca tout lou mounde. Lou felibre Hot tenguèt en ma de mèstre lou rolle del President de Court, coumo s'aviò fach acò touto sa vido [...]  

Lo mes de mai d'aquel an los felibres organizan la Santa Estèla a Besièrs. A calgut qu'Emile Barthe  anèsse d'aquí a Malhana per suplicar Mistral, malaut, que venguèsse. Las festivitats se van clavar amb la representacion de la pèça novèla de Barthe, Coucourdou. Barthe ven de montar la tropa de teatre Lou Brès. Lo president n'es Paul Ollié e demest los actors trobam Laurent Hot. Lo jornal Le Publicateur de Beziers5 o conta :  

Le soir, devant une salle comble, Mistral a fait son apparition au théâtre [...]. A son arrivée, la représentation est interrompue; tout le public debout lui fait une immense ovation. A ses côtés, on voit la poètesse Filadelpho [...]. On a joué Coucourdou, le nouveau drame de M. Barthe, excellemment interprété par le félibre Laurent Hot et la société du Brès.  

La Vie Montpellieraine6 o afirma tanben :  

Coucourdou, l’œuvre nouvelle de M. Barthe, a été excellemment jouée. Grand succès pour les interprètes et pour l'auteur auquel le public a fait une chaleureuse ovation.  

La tropa jogarà mai de pèças d'Emile Barthe d'aquí en 1905. Serà reviscolada sens Laurent Hot en 1923 jol nom de Lou Brès Bersierenc.  

2. Lo poèta popular

2.1 Rirés et Plours

En 1901 pareis lo recuèlh Rirés et Plours. Un felibre montpelhieirenc li fa bona aculhença dins la Pichota Bibliougrafia de La Campana de Magalouna de febrièr de 19027 :  

[…] i'a pa'ncara un an que s'es virat au Felibrige e aqui que dejà prend plaça au ròdou emb'un galant libre de vers, que nous en promés, de segu, d'autres. Dins Rires e plours, l'autou s'es pas proun entrevat de la façoun d'escriéure nosta lenga. Cau pas tout demandà à la fes.

Ja poncheja de per la critica facha a la grafia un dels elements que va caracterizar lo Laurent Hot escriveire : un refús acapriciat de tota tentativa de codificacion grafica, refús que lo pòrta una vision d'a fons diglossica de la lenga occitana.  

2.2 Esprit Pouncheut, Coumo mé plaï

Lo segond recuèlh, Esprit Pouncheut, Coumo me plaï, acampa 56 tèxtes en vèrs de divèrsas menas. Mai que mai i trapam de farças e de « couyounado[s] »8. René Fournier, tot descriguent la Santa Estèla a Besièrs en 1902 qu'i declamava Laurent Hot, parla d'œuvres épicées9. Aqueles tèxtes an lo biais dels poèmas populars que se recitan en occitan per amusar las fins de repais. Çò que fa escriure a Jean Fourié a prepaus de Laurent Hot :

Écrivain contreversé, dont l'inspiration parfois un peu trop scatologique laissait à désirer10.

Tant i a que Marius Labarre, en prefaciant l'òbra, se'n tira en desconselhant a las natures délicates11 mièja-dozena de las pèças del recuèlh. Mas per Laurent Hot s’agís de far rire lo legeire en emplegant a fons totas las riquesas del registre pus bas que l'estatut de patois balha a la lenga dominada e refusa a la lenga dominanta. Aicí per exemple lo poèma « Lou Débignaïré »12, que ne balham la conclusion :

- Dins tas mas boou légi so qué té fa dé mal :
- Bésés aquélés plech qué formou pè dé gal ?
- Té bolou diré tout, es quicon dé pla piré
- E qué sé guéris pas ; escouto, tou boou diré :
- Lous dous preumiès, aïssi, en formo dé coumpas,
- Disou : tant qué biouras, moun paouré cagaras !
- Lou troisièmé qu'en bas pichounet se présento
- Dis : qué toujours aouras la régo pla peudento.
- Anfin, lou qu'es aqui, qué semblo tout crouqueut,
- Dis qué jeusqu'à la mort séras toujours baneut !

I trapam tanben de tèxtes satirics que meton en scèna lo pòble de Besièrs o dels vilatges a tocar. De pèças que i a son criticas vèrs las causidas culturalas de la comuna de Besièrs. Per exemple l'autor se trufa de l'elitisme de la representacion de Parysatis a las arenas en agost de 1902 ( « Parlen-né » ). Se trufa tanben de la fèsta que se dona en onor a Paul Riquet. Dins « Expliquen-nous »13, s'ataca a la tauromaquia e al discors que cèrca de faire passar la corrida amb mesa a mòrt per una vièlha tradicion besieirenca, e n'apèla a son grand :

- Gueïto-lous ! Oou teugat tas bielhos farandolos,
- Beï tout lou moundé a sét dé coursos espagnolos,
- Dount l'euniqué régal per lous entéressach
- Es dé beïré lou sang des chabals enbentrach. […]
- Mès qu'aoumens bengou pas, sé jogou lou Foot-Ball
- Ou qu'anou s'amoura dins dé goustés sannousés,
- Crida desseus téoulach coumo dé malérousés
- Qu'es dé toun tems, moun grand, qué lous abèn tirach,
- Car mé geïnario pas an' aquellés bournach
- D'y diré en quatré moch qué sou pas [que] dé lachés
- E qué del tems passat èrés pas tant saoubachés !

Laurent Hot se fa veire aicí en plen desacòrd amb Emile Barte e d'autres felibres que pauc de temps pus tard, dins Lou Camel, faràn fòrça publicitat a las corridas de las arenas.
A travèrs lo recuèlh s'entrevei mai d'una allusion al tèma de la crisi viticòla, coma dins « Mous Souech a prépaous dé l'an 1902 »14. Es de remarcar dins aqueste poèma que Laurent Hot fa mòstra de simpatias revolucionàrias :

Souèti per desseus tout qué lou Lioun puissent
D'euno rébouleuçiou sourtigué triomphen
Dé soun traou en jitten un crit ardent qué groundé, Per affirma soun drech à la faço del moundé
E prouclama per tout lou rébel soucial
D'un siècle dé prougrès è d'amour sans égal.
Car s'l'Heumanitat qué règno seus la terro
Sap pas sé descarga dé soun faïs dé misèro,
L'omé es pas peus un omé, es piré qu'un fourçat
Am'un boulet dé hounto à sous pès estacat

Trapam tanben de poèmas qu'an un biais mai solèmne e que pòdon evocar la mòrt coma Lou Pourrou dé moun Grand, Un de Maï e Désabeusat. D'autras pèças son de dedicaças a de personalitats. Notem per exemple A JEAN LAOURÉS, A moun Mestré Junior Sans, e A l'Estèlo ProubençaloA Frédéric Mistral :

[...]soï qu'un pichou, féplé, tranpaléjaïré,
Qué plouro lou maleur ounté lou sort la més
En perden soun païri, lou grand Mestré Laourés,
E qué ben té préga d'estré soun ségound païré.15

I a tanben una dedicaça al senator Ernest Perréal qu'ajudarà en 1904 a finançar Lou Camel.
Trobam una romança sus l'amor mairal, « Païlhétos d'Amour ». Lo recuèlh se clava amb « Adiou ! », poèma cortet que Laurent Hot i declara arrestar de compausar de vèrses

2.3 Laurent Hot dins Lou Camel

A partir de junh de 1904, just lo cinquantenari del felibritge, l'Escolo del Titan fa paréisser Lou Camel. De junh a octòbre Laurent Hot n'es director. Lo cap-redactor n'es Emile Barthe. Los felibres de montpelhièr saludan l'aparicion del primièr numèro ple couma un iòu de pouësias e de moussèls de prosa16. Laurent Hot i publica de farcejadas en vèrs coma L'Asé de Pégoumas, conté dé moun grand lou Panard17 o Catin è Leucien18 e mai en pròsa coma Tibi19. Es pas impossible, d'après la grafia e lo registre emplegats, que las galejadas en pròsa dels primièrs numèros signadas del nom d'escais PAPARI las agèsse escrichas el.
Entre sortir lo segond numèro, pareis una rubrica Pichoto Courrespoundenço que i trobam dedins de responsas a de corrièrs o a de mandadís d'autors que propausan qualque tèxt per publicar, e de rampeladas als soscriptors que delembran de pagar. Quand aqueles escambis son signats Emile Barthe lo ton demòra plan cortés, mas quand son signats Bèco figuos, s'i emplega una grafia e un registre, registre del biais mai que franc e dirècte, que permeton de far l'ipotèsi que darrièr aquel pseudonim foguèsse rescondut Laurent Hot :

A Mousseu A. Quenaille. - Prégan bostro illustro persouno dé passa à la Redaciu del Journal, séren trop flattach dé bous aplati coum'euno merlusso, abèn per habiteudo dé parla dabant lou moundé é nous foutèn dé lous que s'amagou.
A Madoumaiselo Bioulèto.[que s'encaparà èstre un òme] – Bostre moussi es delicious. Lou Camel pot que n'estré flattat, seurtout sé ses poulido. Sabès bous cal pas geina de nous rendré bisito, troubarés à la Redaciou la flou dè la galantariè patouèso.
A Parpaillou, à Ligno. - Abèn ressacheut bostro létro en bersés. […] m'abès l'er d'estré un paouquet pataoud. Papari dé la Rédaciou à mêmes abançat qu'ères un rimairé passat seus la raquo, è sabès s'y entend. [...]20
A Louis Cerquolou. - Sabès crégut que lou Camel, tenio une agenço matrimounialo, bous sès fiquat lou det dins l'èl. Coussi boulès que occupen dè caousos tant S... ousquos ? Benès y metre lou nas bous-mèmes.21

D'octòbre 1904 enlai Laurent Hot quita la direccion del Camel. Sembla qu'arrèsta tanben d'i escriure. La redaccion ne dona pas lo motiu. Nos podèm figurar qu'i agèsse agut de divergéncias d'opinion tròp importantas entre el e los autres felibres del Camèl, a prepaus de l'estatut de patois per la lenga e a prepaus de sa grafia, o benlèu sus d'autras questions. Per exemple entre sortir lo primièr Camel  d'octòbre se publica una publicitat elogiosa per la corrida a la arenas de Besièrs. Totjorn es que dos ans mai tard Lou Camel s'arrèsta de paréisser, e torna solament en 1922 d'aquí en 1925. D'abril a decembre de 1922 Laurent Hot es tornarmai director, puèi es Emile Barthe que lo remplaça. Publica tornar de tèxtes en vèrses e en pròsa, d'unes que i a represes de sos dos recuèlhs.

3. Un felibre mai patesejaire que cap pus

Lo poèta « patoisant » Laurent Hot, aital lo qualifica Jean Fourié22. En efècte, lo felibre de l'esprit ponchut va acceptar e mai arribar a reïvindicar, d'un biais que i a, l'estatut de patois per la lenga d'òc. Mai que mai es aquela significacion sociolingüistica que ne fa un autor contraversat, se reprenèm mai los mots de Fourié.23  
Lo poèma « Councleusiou » dins Rirés et Plours balha, d'après Marius Labarre que lo cita dins la prefàcia a son segond recuèlh, la profession de foi littéraire de Laurent Hot24. I comprenèm tanben una profession sociolongüistica :

Entendèri bibra lou cant mysterious
Que lous pouètos souls entendou dïn las flous.
Alors, coum' un éfan qué sap pas dé qué faïré,
Prenguèri lou biouloun qué mé laïsset moun païré.
Oh ! Lou paouré biouloun ! Èro tout englandat,
Sans accors, mal fouteut, et l'arquet tout brisat.
Faguèri d'al biouloun uno lyro baroquo,
A défaous dé l'arquét m'armèri d'euno broquo,
E despeï aquel jour, rasclo qué rasclaras,
Seus moun paouré biouloun canti coum' un diaplas.

S'interprèta aisidament que lo paure violon es la lenga d'òc, amb son estatut de patois que la fa lenga mutilada, desprovesida dels registres nauts e desprovesida de las aisinas per dire de compausar de poesia fina e armoniosa. Mas puslèu que de s'i faire a adobar lo violon, valent a dire de participar a la normalizacion entemenada pels felibres, Laurent Hot decidís de prene lo patois tal coma es, e donc de rasclar del melhor que podrà.  

Dins lo numèro 4 de la primièira sèria del Camel, signa un article long entitolat Lou Patouès25. I legissèm sa vision de la lenga occitana recpècte a las criticas que reçaup :

abèn ressachut […] quauquos critiquos, bengudos dé certèns délicats ou puristos, coumo sé boumbardou elles mêmés dins lous Journals, ounté nous reprochou dé parla trop patouès, è d'escriouré amé uno ourtografo qué fa péno a embala.
[…] nous reprochou dé parla patouès, noun pas perque parlan pas francés, mès qué parlan pas lou beritaplé patouès […] Lou parla des privélégiats è que parlou lous delicats, s'appèlo lou lengedoucian, es un lengage pur, braï, que se parlabo y a sabi pas peus can de cens ans, tandis que lou patouès es que lou bastard d'aqueste […] Certénoment la facultat d'escriouré a la faissou d'aqueles grands sabans es a la pourtado dé tout lou moundé, sachis tout simploment d'abeire lous mouyèns dè foucha lous diciounaris

Laurent Hot vòl pas crear de continuïtat entre la lenga minorizada de las classas pus pauras e la lenga literària prestigiosa de l'univèrs dels filològues. Lo discors que cèrca de tornar balhar una dignitat a la lenga minorizada, en la plaçant dins una continuïtat istorica, el i es pas ges sensible. De mai Laurent Hot lèva una question importanta. El es antinormatiu perque pòt pas far de mens que de constatar que lo trabalh felibrenc de normalizacion de l'occitan ja entemenat a aquel moment (per Mistral, per exemple) es òbra de personas d'una autra classa sociala. Aicí nos mancan d'informacions sus la situacion sociala de Laurent Hot, mas es solide que se plaça pròche de la classa sociala que se pòt pas permetre de participar a aquela òbra de letrats renaissentistas. El pòrta donc una vision conservatritz dins la dialectica lenga dominanta/lenga dominada. Accèpta la division de las foncions entre lo francés e l'occitan. Contunha amb lo parlar franc, a sa mòda :

Sachis pas d'estre puristo per pas rès dire : m'en fique pas mal que tel ou tel fagué un sounet enflambat à la luno ou à las mouscos, escrich dins las reglos de l'art, més qu'es bide de tout boun sens.
[…] nostre Journal es doubert à toutos las entelligenços, mès qu'a part aco, naoutrés fasèn coumo nous plai.

E tornam trobar lo sostítol Coumo mé plaï del recuèlh Esprit Pouncheut.

L'ideologia diglossica a tres efèctes sus l'òbra de Laurent Hot : selecciona de registres, selecciona de formas lingüisticas, e selecciona una grafia. L'occitan per el es d'en primièr patois.
Lo registre de lenga es çò pus sovent plan familiar e oral. E aquí l'òbra es mai que rica e nos pòt ensenhar qué semblava l'occitan popular parlat. Las marcas d'oralitat son abondosas. Plan de còps la lenga sarra una forma d'argòt. I trapam tant o mai d'expressions del registre mai bas, que d'autres felibres emplegan pauc.
Dins la situacion diglossica acceptada, es totjorn possible d'adaptar lo lexic de la lenga dominanta, valent a dire de far interferir la lenga dominanta. Tanben Hot va importar fòrça francismes, en particular quand compausa dins un registre mai auçat. Cèrca pas de posar dins la riquesa pròpria de l'occitan per petaçar las mancas d'un registre reservat al francés. Son escitura divergís aquí de la d'Emile Barthe, per exemple.
Çò que li va atirar mai de criticas es la grafia qu'emplega. Es una grafia oralizanta que se fonda sul sistèma del francés, mas plan mai que non pas la grafia dels autres felibres. Per exemple representa las semivocalas [w] e [j] sistematicament <ou> e <ï>. Escriu la vocala [e] quora <e> quora <é>, e escriu <eu> la pronóncia de “u” dins lo lengadocian mediterranèu, que se sarra de [œ]. D'après la pronóncia totjorn, escriu <ch> totes los grops consonantics creats per la marca del plural “t+s”, “p+s”, “c+s”.
Del ponch de vista dialectologic, la lenga de Laurent Hot es de lengadocian besieirenc. Per aquò podèm trapar d'unes traches que sarran aquela varietat d'una varietat mai orientala, coma la possibilitat per lo morfèma de primièira persona del singular d'èstre “e” al costat de “i”, o la confusion en [tʃ] de [ʒ] amb [tʃ], son rendut <ch> dins la grafia <batécha> per “batejar”26, que lo son [ʒ] aparten puslèu al besieirenc stricto-sensu.


1. (FOURIÉ ; 1975) p. 74

2. L'Éclair, n° 6069 20/01/1895, p. 3

3. L'Éclair, n° 6069 20/01/1895, p. 3.

4. La Campana de Magalouna, n°231, 01/05/1902, p. 2

5. Le Publicateur de Béziers, n°23, 30/05/1902, p. 2

6. La Vie Montpelliéraine, n°402, 01/06/1902, p. 10

7. La Campana de Magalouna, n°226, 01/02/1902, p. 8 

8. (HOT ; 1903) « Mous Souech », p. 171

9. Le Publicateur de Béziers, n°23, 30/05/1902, p. 2

10. (FOURIÉ ; 1975) p. 74

11. (HOT ; 1903) Prefaci, p. XI

12. (HOT ; 1903) p. 23

13. (HOT ; 1903) p. 109

14. (HOT ; 1903) « Mous Souech », p. 171

15. (HOT ; 1903) « A l'Estèlo Proubençalo », p. 184

16. La Campana de Magalouna, n°260, 01/06/1904, p. 4

17. Lou Camel, n°2, 15/06/1904, p. 5

18. Lou Camel, n°1, 01/06/1904, p. 4

19. Lou Camel, n°3, 01/07/1904, p. 5

20. Lou Camel, n°2, 15/06/1904, p. 6

21. Lou Cameln n°4, 15/07/1904, p. 6

22. (FOURIÉ ; 1975) p. 20

23. (FOURIÉ ; 1975) p. 74

24. (HOT ; 1903) prefaci, p.XIII

25. Lou Camel, n°4, 15/07/1904, p. 1

26. Lou Camel, n°1, 01/06/1904, p. 4

]]>
Adam Peyrusse (1823-1901), proprietari vinhairon a Ornasons (Ornaisons, Aude), s'encapitèt entre los primièrs felibres d'Aude. Escriguèt una pèça de teatre e de poèmas qu'an pas marcat la literatura lengadociana, per tant qu'agèsson qualques prèmis d'obtenguts. Es estat mièjament doblidat a respècte de las figuras d'Aquiles Mir o d'autres felibres audencs.

Identité

Formas referencialas

Peyrusse, Adam (1823-1901)

Autras formas conegudas

- Peyrusse, Adam Noé (nom complet e l'estat civil)

Elements biografics

Adam Peyrusse es nascut lo 18 de decembre de 1823 a Ornasons e i es mòrt lo 23 d'abril de 1901. Sabèm pas s'aviá qualque ligam de parentèla amb Eugène Peyrusse (1820-1906), òme politic audenc que foguèt cònsol de Narbona e deputat d'Aude dins los ans 60, ni mai amb Clovis Peyrusse que foguèt cònsol de Lesinhan en 1848.
Es proprietari viticòla. L'an 1877 ten a la venda 400 ectolitres de vin a 28 francs l'ectolitre1. Es un proprieatri aisat.
Cal notar, sens aver mai d'informacions, que d'après un jornal local2 lo mes d'agost de 1882 a Ornasons un nommat Alexandre Peyrusse atjat de 30 ans, abans de se suicidar, tira al revolvèr sus sos parents. La maire es tuada mas lo paire subreviu, nafrat laugièirament. Sabèm pas s'aquel fach malaürós a qualque relacion amb Adam Peyrusse, que podriá plan pro aver l'edat del paire d'aquel Alexandre Peyrusse.

Engatjament dins la renaissança d'òc

Sabèm pas cossí Adam venguèt felibre. Mas es amb Aquiles Mir (1822-1901), Auguste Fourès (1848-1891) e Paul Gourdou (1846-?) d'Alzona, un dels primièrs felibres del departament d'Aude.
Lo mes de mai de 1883 la Societat per l'Estudi de las lengas romanas distribuís los prèmis de son quatren concors filologic e literari. Adam Peyrusse, felibre manteneire, i reçaup una medalha d'Argent per sa pèça Narcisso, Coumedia en cinq actes, en berses narbouneses que sabèm pas se s'es jamai interpretada. Lo meteis an l'òbra, amb un ajuston d'una seguida de poèmas, es publicada a Montpelhièr. Frederic Donnadieu ne fa la presentacion critica3. L'òbra es, çò ditz Donnadieu, « Trop vraie en plus d'un passage et […] ignore les raffinements de la pensée littéraire ». 

Donnadieu lèva los defauts que vei dins la pèça del ponch de vista dramatic. Mas per aquò li coneis :

[…] des qualités sérieuses, telles que l'art difficile de faire parler et mouvoir d'assez nombreux personnages, l'invention d'une intrigue où s'agitent, il est vrai, des passions basses et des intérêts sordides, mais qui marche sans défaillance, et avec des péripéties naturelles, vers son dénoûment fatal.  

La pèça a de valor del ponch de vista filologic, del moment que l'autor, çò ditz encara Donnadieu, « possède parfaitement sa langue, qui est celle du Narbonnais »..  

Talament qu'en 1913 Jules Ronjat que publica l'Essai de Syntaxe des Parlers Provençaux Modernes, per illustrar la varietat narbonesa de l'occitan, cita Narcisso, que presenta aital dins sa bibliografia : « Drame en vers suivi de poésies détachées, sans autre valeur que celle d'un texte de langue narb4 ».  

Adam Peyrusse l'an 1887 compausa La Cansou de la Sègo. Se publica a Montpelhièr. Lo poèma conta una jornada de sègas e es ric del vocabulari d'aquel trabalh : 

Enfin arribo soulel coulc,
Lou camp es ple de garbos ;
Toutos a rengos pel rastoul,
Lous tiouls que fan rebarbos.
L'oulan arquetat Penjat al coustat,
Prenèts tout lou bagatge,
E lou cagarau Souno coumo un bauch
Lou retour al bilatge5.  

Lo poèma a agut un prèmi a la « Sesiho de la Mantenenço de Lengodoc dau 30 de mai de 1887 ». Pareis lo mes de junh dins Le Vigneron Narbonnais6, que lo cap-redactor n'es Paul Sol, paire de Marguerite Sol (1867-1950).

Lo 4 de junh de 1892 se fonda a Carcassona l'Escolo Audenco. Entre los de nommats i trobam Peyrusse que ne ven vici-cabiscòl. I a aquí tanben, entre mai, Gaston Jourdanne (1858-1905), Prosper Estieu (1860-1939), Marguerite Sol o l'illustrator Narcisse Salières (1818-1908).
Adam Peyrusse serà tanben collaborator de L'Iòu de Pascos7 e de La Revue Méridionale, que per exemple i va publicar lo poèma Lou Ressoupet Treboulat en 18938. Aderís en 1895 a la Société d'Études Scientifiques de l'Aude9.  

En 1898 lo jornal Lou Felibrige10 anóncia :

L'Escolo audenco a decida de faire ounour au felibre Adam Peyrusse, d'Ournesoun, vice-presidènt de l'Escolo, valènt-à-dire d'estampa si meiòuris obro e de faire faire un buste de soun vice-presidènt pèr n'en ourna la salo de si deliberacioun.
[…]
La Revue méridionale dèu douna lou retra de l'eicelènt felibre, burina pèr Salieres, dins l'un de si numerò venènt.  

Avèm pas coneissença d'aquel retrach.


1. La Fraternité n°792, 28/01/1877, p. 3

2. La Fraternité n°1362, 09/08/1882, p. 2

3. Revue des Langues Romanes, tome XXIV, p. 40

4. (RONJAT ; 1913) p.286

5. Le Vigneron Narbonnais, 3ème année, n°25, 23/07/1887, p.2

6. Le Vigneron Narbonnais, 3ème année, n°25, 23/07/1887

7. (FOURIÉ ; 2009)

8. Le Vigneron Narbonnais, 9ème année, n°12, 25/03/1893, p. 3

9. Bulletin de la Société d'Études Scientifiques de l'Aude, tome VI, 1895, p. XLIV

10. Lou Felibrige, tome XII, 1898, p. 189

]]>